6 de maig 2018

Les Entretres som notícia!!!!


Per Sant Jordi reportatge fotogràfic del Follet Pocason











El follet ha anat a casa del rei del Lego

Dia 26 de març. Dilluns de les vacances de Setmana Santa. Havíem lligat el dia i l’hora amb la família de l’Adrià i també amb la periodista Carina Filella que volia assistir a una sessió a domicili per poder fer un article per al número 0 de  la nova revista La República que estrena El Punt-Avui.

Va costar força de lligar dies i hores, però finalment ens n’havíem sortit.
Després d’un dia “gimcana” (que no haurien d’existir durant les vacances però va com va), i enmig de la sessió de ioga on intento relaxar-me, respirar i...oblidar-me de tot (cosa que poques vegades aconsegueixo) la mestra ens explica que aquell exercici que estem fent va especialment bé per a la medul·la espinal... Llavors jo penso: -Ai, sí! el dia que vagi a casa de l’Adrià preguntaré als seus pares com funciona allò de fer-se donant... I llavors el meu cap treballa per buscar a l’agenda mental quin era el dia que havíem trobat... i salto literalment del matalàs. Arreplego la meva motxilla, li dic a la meva parella: “Reus, Reus! Era avui! Faig tard!” i volo, literalment, cap a casa. Amb les bambes deslligades i sense tenir clar on he d’anar exactament passo per casa per agafar la bossa cuqui amb els contes, el molinet, les xapes... i passo per casa del follet Pocason per dur-lo a la sessió. Fa estona que m’espera, pobret, com l’Adrià.
Finalment arribo i aparco. Un gegant del pi igual d’alt que agradable i amable em ve a buscar. És el pare. En arribar a casa...l’Adrià ha desaparegut! Justament ara que he aconseguit arribar!!! Em disculpo mil vegades (encara vaig suada de l’ensurt que m’he donat i realment em sap molt greu aquella badada) i comencem la sessió quan aquell que em semblava un ratolí surt del darrere de la cortina i s’asseu, amb el follet a les mans, al costat dels pares.
L’Adrià descobreix per què la mar és salada i també per què la Margalida vol fer-li al seu pare ella mateixa el dinar el dia del seu casament... és un xiquet llest, molt, però l’emoció, els nervis i la son comencen a neguitejar-lo. Deixem el darrer conte per a un altre dia, amb més calma.
Aquesta sessió ha estat un regal d’una amiga de la mare amb qui ja hem pactat –i gaudit- del bescanvi però, a més, m’enduc un regal especial: un llum de sal que m’ajudarà, al costat de l’ordinador, a trobar més calma i benestar. Un llum de sal! “Causalitats” de la vida perquè a la casa ningú sabia que els dos contes en parlarien tant, de la sal! Aquest detall m’ha fet molta il·lusió.
Abans de marxar l’Adrià ens ensenya a la Carina i a mi algunes de les creacions que ha construït amb Lego. Ha estat la seva teràpia, la seva taula de salvació els mesos llargs de tractament de químio, a casa i a la casa dels Xuclis, a Barcelona. És un crack també en això.
Desitgem que aviat arribi l’hora de poder anar a escola, quan el seu sistema immunològic estigui més recuperat.
Tornem cap a Tarragona i quan arribem al portal de pisos on viu, el follet surt de la seva capsa de llumins i em comenta: -Quina cosa més estranya!: D’anada hem viatjat en coet i de tornada de cotxe! M’encanta venir amb vosaltres a les cases on estimen els contes!


 Rat Cebrián Sabat
 

23 de gen. 2017

Contes a casa d'en Guillem del Morell

L'any tot just començava i el dilluns 9 de gener el follet i una servidora ens vam preparar per a viure una vetllada de contes a casa d'una altra família afamada d'històries... De fet l'anada a aquesta casa és un regal d'aniversari que una bona colla d'amics van fer al Guillem el dia que complia tres anyets: el Pau i la Mariona de Reus, la Jordina  i l'Edu també de Reus i el Josep Maria i l'Anna d'Alcover.
Vam omplir el cistell de contes i cap al Morell hi falta gent, on ens hi esperaven el Guillem, la seva germana Joana, d'un anyet i els seus pares, la Natàlia i el Xavi.
Només trucar el timbre de casa ja vam poder "notar" l'expectació que la nostra visita havia provocat: crits i corredisses. En Guillem i el seu pare ens van venir a obrir i cap al menjador que també hi faltava gent... Envoltats de joguines, els Reis d'Orient tot just feia quatre dies que havien passat, vaig presentar el meu acompanyant: el nostre follet Poca Son i la seva història. Ja sabeu que el nostre follet no pot aclucar l'ull si abans d'anar a dormir no rep la seva dosi de contes...


Aquell vespre, malgrat haver començat a contar contes ben d'hora, les històries es van anar enfilant una rera l'altra i sense adonar-nos-en es va fer molt tard, tardíssim! Per aquell menjador van desfilar moltíssims personatges: la tia Maria, eruguetes afamades, caputxetes, gats amb botes, llops...


El follet aquella nit, us ho puc ben assegurar, va dormir com un soc i jo vaig tornar cap a casa amb el cistell ple d'avellanes, oli, galetes i pots de melmelada de maduixa casolana i un bitllet per a una sessió de fisioteràpia... Moltes gràcies famílies!


Imma

14 de maig 2016

El poder dels contes

El follet gran lector i apassionat dels contes ens ha fet arribar aquest article sobre el poder dels contes. No us el perdeu!

Bon dissabte a tots!

13 d’abr. 2016

Cap a la vila medieval de Montblanc!

El follet, tot i estar dins la seva capsa de llumins, va notar que anàvem cap a un lloc més fred. Arraulit com estava li va costar una mica de sortir del seu llitet, potser per això, potser per la vergonya que sempre l’acompanya, o potser perquè l’Aran, el patuf de casa, no sabia ben bé què tenia i només venia de tant en tant…però quan va sortir-ne va estar la mar de (mai millor dit)  tranquil i content als braços de la Mar, una nena molt riallera, atenta i entuasiasmada amb els contes. A més, el seu doble de ganxet també l’esperava!


El berenar va ser per llepar-se els dits i el follet va endur-se un clauer  fet per la mama de la casa que li anirà la mar de bé per no perdre mai les claus de casa perquè… mira que si una nit no pot entrar quan les narradores el deixem al portal i ha de trucar el timbre…llavors  a casa seva sabrien que existeix!!!!.

Vaig haver de convèncer-lo per què no mengés res dels dolços exquisits que vam endur-nos de la Conca i que la tieta de la Mar ens havia preparat en caixes. Ens va costar molt i molt a tots dos d’aguantar-nos-en les ganes!

23 de març 2016

A casa del Guillem

Quina alegria més gran que va tenir el Follet Pocason en veure l’altre follet, el de ganxet, que era com ell, però més gran, i més resistent. El tió va fer-lo arribar en aquella casa i des d’aleshores sabíem que tard o d’hora aniríem a fer-hi una visita.
Ell, el Guillem i la seva mare ens esperaven a Reus. El pare, que escoltava amb ulls d’infant,  s’hi va afegir així que va plegar de la feina.

Mai el follet no havia vist que algú no pogués estar-se ni un minut de rellotge quiet sense moure’s, sense necessitat d’aixecar-se, moure braços i cames, peus i mans… però exquisidament atent, sense perdre ni un bri d’història.

Vam quedar, el follet i jo, sorpresos. Tenim com tan “lligat” que l’actitud i activitat quieta del cos va lligada a una escolta atenta!  El Guillem va ensenyar-nos que això no sempre és així…Va ser un regal.

A ell li agrada d’anar a la platja i m’ha promès que, si un dia hi va i troba el molinet de sal, es farà un selfi i me l’enviarà. Suposo que em deixarà que la comparteixi també amb vosaltres!


De moment hem quedat per anar un dia a la Granja Neri a fer-hi alguna de les moltes i interessants activitats que s’hi organitzen. El follet, és clar, m’ha dit que vol venir-hi també. No sé com ens ho farem… ell sempre marxa de casa al vespre, mentre s’acaben els banys i sopen, per marxar d’estranquis.

Haurem de trobar la manera…